Els pols català i estes eres

2

Valora l´artícul de Rafa Medina

¡Gràcies!
  • User Ratings (9 Votes) 6.4

No sap la gent l’importància de les idees i pensa, ingènuament, que tot en esta vida es reduïx a un component econòmic. Com és casi un dogma de la societat en la que vivim, la majoria acaba per creure-s’ho. No és que vullga relativisar el poder dels diners, que és molt, pero sí posar de relleu que no és el verdader problema. Mireu als catalans, interessats com ningú en la “pela”, els seus empresaris i polítics saben ben be l’interés econòmic que deriva de la seua pertinença a Espanya, de la que sempre han segut capaços de traure rendiment, be siga en el proteccionisme o en les inversions, o i en la ben montada mamelleta que tenen en Espanya, que els ha protegit i ha privilegiat fent cas del victimisme constant que han sabut plantejar. Pero ara, este chantage i odi sembrat basat en una mentira històrica, ha desembocat en una verdadera realitat de voluntat independentista, pese a que els duga a quedar fora de l’Unió Europea. D’este tema vos promet parlar la semana que ve despuix del pols que el nou parlament català plantejarà demà a l’Estat.

Traslladant-ho ad ací, vullc dir en açò que lo que verdaderament motiva al nou govern valencià és el seu interés de convergir en la construcció del països catalans. I ya no s’amaguen, i cada volta se descaren més. S’ha reflectit en els presuposts plantejats esta semana pels governs del PSOE-Compromis-Podemos, que aixina ho materialisen. Sectarisme total, persecució i aniquilament del dissident ideològic i polític.

Aixina paga la “tolerància ideològica i democràtica” la lluita constant i valenta que han fet, centenàriament, les institucions de Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i unes atres institucions i associacions compromeses en la cultura i la llengua valenciana. Ni un euro.

Si els covarts governs del PP no els hagueren donat la clau de la nostra identitat no estaria passant açò en eixe descar. Pero ells conten en un canvi de societat que s’està fent realitat perque als nostres fills els han ensenyat una mentira històrica i els han ensenyat un model de llengua que fa al valencià, no una variant en dignitat, sino un català de segona. Lo mal es que molta d’esta gent, mamant l’odi a lo pròpiament valencià que identifiquen en vulgar i a tot lo espanyol, ara ya creuen, ací en Valéncia com en Catalunya i Mallorques, que la salvació ve de la mà dels “països catalans”. Açò s’ha convertit per ad ells en la seua religió, i el sectarisme i l’autoodi son agobiants en facultats com la de filologia o història de la UV.

¿Te remei açò? Sí. He de dir, no obstant, que no es fàcil. Pero és la gent, al marge dels grans partits estatals que han abandonat per interessos aliens i partidistes la defensa de la Pàtria Valenciana, la que ha d’organisar-se i recolzar el valencianisme cívic, cultural i polític d’estricta valenciania per a resistir estos dur temps i reclamar, ara mes que mai, la valenciania; que no pot estar en mans de qui ha demostrat, o ho diu clarament, que el seu proyecte està en uns països catalans; encara que diguen que solament es un tema llingüístic. Qui ho planteja ho fa, i ho han deixat clar oferint-nos el conseller català la nacionalitat catalana als valencians o el proyecte de una televisió de parla catalana des de TV3 per a vertebrar la construcció política dels “països”.

Són temps difícils pero apassionants per a comprovar fidelitats i aclarir interessos, i saber que la lluita i el pols entre Catalunya i el restant d’Espanya pot lliurar-se en terres valencianes. Penseu que allí a on es lliura una batalla, normalment, la sanc que s’escampa i la gent que patix es la del terreny. Pero no podem queixar-nos si com a poble ho hem consentit. M’agradaria que tot fora d’una atra manera i no haguerem perdut estos 33 anys, les normes que foren les oficials de l’Estatut d’Autonomia foren les normes del Puig i eixe consens valencianista nos haguera tornat l’orgull de poble, pero és hora de despertar sino volen que la nostra terra, despuix de la segona Batalla de Valéncia, quede com una era.

Rafa Medina, membre del Consell Rector de Som Valencians

@Rafa_MedinaSV

Comments

comments

Comparte.

2 comentarios

  1. A la majoria de catalans tant se’ls hi enfoten els països catalans com a unitat política. És un tema que no ha calat en la població. Cert és que hi ha una part que sí la defensen però són una clara minoria. El que sí es defensa és la unitat lingüística i el fet que compartim molts punts culturals i històrics. Ara, si els dels blau voleu fer-vos la víctima pensant que hi ha una conxorxa en contra de la vostra terra, més val que mireu cap a una altra banda. No és Catalunya qui vol acabar amb els signes d’indentitat de ningú. Ans al contrari. Qui vol realment soterrar-vos i tenir-vos com una mera curiositat regional de segona i de tercera són aquells a qui us entesteu en retre’ls noves glòries. Catalunya ja en té prou amb el que ha encetat els darrers anys i en el seu projecte d’independència (sigui bo, dolent , legal o il.legal) com per anar a buscar res al sud de l’Ebre.
    Potser és que hauríeu de canviar el discurs i defensar la valenciania i el valencià convencent la gent de Castelló i d’Alacant i començant el vostre web en valencià i no en castellà. Potser fóreu més creïbles pels propis valencians.

  2. JOSE APARICIO PEREZ on

    PUR CINISME E HIPOCRESIA, TRUFAT DE SOBERBIA, VAJA VOSTE A OTRO PERRO CON EIXE OS. PREPOTENCIA I MATONERIA. NO NECESITEM FALSOS ORIENTAORS, QUEDES VOSTE TRANQUIL EN SA CASA I DEIXE TRANQUIL AL POBLE VALENCIA QUE NO LI CAPIA DUBTE QUE TROBARA SOLUCIO, TRAS EL DESCONCERT, AL GREU PROBLEMA QUE LI PLANTEGEN FOLLS I TRAIDORS

Deja una respuesta